1913
Féu un altre viatge a París, aquesta vegada però, de llarga durada. S'instal·là a la capital francesa, on visqué durant dos anys seguits, amb petites estades a Barcelona. A París conegué Picasso; Rodin; Aristide Maillol; Despiau, que s'interessà molt per ell, el prengué com a deixeble i, finalment, nasqué entre ells una gran relació d'amistat; Bourdelle, que l'hostatjà i després l'adoptà com a alumne. Borrell i Nicolau, a París, es dedicà també a estudiar a fons Constantin Meunier i Maillol.

El mes de març en Borrell muntà una exposició a la Sala Parés de Barcelona. Hi exposà dues peces: Mossèn Cinto Verdaguer i Alexandre Riera.

1914
El 9 d'abril de 1914 en Borrell anà a Prada, on sembla que volia establir un taller, al peu del Canigó, per començar a treballar en les obres definitives del monument a Mossèn Cinto Verdaguer. A finals d'any es traslladà a Barcelona, on rebé el premi que se li concedí en guanyar el concurs del monument, i també anà a Madrid, on volia començar a donar-se a conèixer.

1915
En Borrell es féu soci del Cercle Artístic de Barcelona i de l'Ateneu Barcelonès. Féu donació del bust en bronze d'en Francesc Pujols al Museu d'Art Modern de Barcelona, i també féu l'esborrany de la medalla que el Cercle Artístic regalà a Tórtola València. Retornà a París per a continuar la seva tasca sense deixar de banda, però, la feina de Barcelona.

Durant les seves estades a Barcelona, en aquesta època, en Borrell era assidu de les tertúlies del Café Catalunya (que estava a la plaça de Catalunya cantonada amb el carrer de Bergara). En aquestes tertulies hi havia els pintors Oleguer Junyent, Alexandre de Cabanyes, Anglada Camarasa, Jaume Mercadé, Josep M. Xiró, Francesc Labarta, Joan Ossó.

1916
El mes de setembre deixà acabada la figura en fang de Mossèn Cinto, a punt de començar els treballs de foneria i al novembre tornà definitivament a Barcelona, tot donant per acabada la seva estada a París.

Comprà un terreny al barri de la Bonanova amb la intenció de muntar-hi el nou i definitiu taller de Barcelona. Aquest terreny, que tenia una petita caseta (baixos i terrat) en el centre de la parcel·la, està situat al carrer de Vico (antic carrer de Puig) cantonada amb el carrer de Raset. Li va costar 21.250 pessetes, i l'adquirí a Antònia Sitjas i Pausas, que l'havia heretat de Joaquim Modolell de Puig i Vallmajor el dia 22 de novembre de l'any 1888. L'herència només consistia en el terreny sense la caseta. Aquesta, la va començar a construir la pròpia Sra. Sitjas el 7 de juny de 1893.

En aquest terreny, Borrell i Nicolau hi construí una casa que fou, fins que morí, el seu obrador definitiu. Ell no hi visqué mai, de forma permanent, només hi treballà.

Qui si hi va viure durant uns anys fou la seva mare, i el seu germà Francesc amb la seva dona. També hi visqué una temporada (entre 1931 i 1933) el pintor Ignasi Mallol i Casanovas amb la seva muller i els seus dos fills. Cal recordar que Mallol i Borrell ja es coneixien de quan van compartir taller amb en Monegal al carrer de Roger de Flor, i de freqüentar Les Arts i els Artistes quan eren joves. A més, Joan Rebull -el gran amic de Mallol- va ser deixeble (com també ho fou en Granyer) de Borrell en aquest taller del carrer de Vico.

Més tard, l'any 1948, quan la seva mare i el seu germà ja no vivien al carrer de Vico, i en casar-se la filla d'en Borrell, aquesta casa fou la residència del nou matrimoni i, també, l'obrador d'en Borrell i Nicolau.