1940
El dia 8 de febrer de 1940 en Borrell i Nicolau féu la seva primera estada, de llarga durada, a Mallorca. S'instal·là a Valldemosa, amb la seva família, i durant els mesos de març i abril anà i vingué de Barcelona a Palma, i hi traslladà fins a deu o dotze escultures per tal de fer-hi una exposició - presentació de les seves obres. A Palma, instal·là un taller a Son Armadans, i més tard, el canvià per un altre al carrer de Rodríguez Méndez.

A Mallorca conegué, i tingué com alumne i ajudant, a Horacio de Eguia, que anys més tard fou un escultor reconegut. Mantingué també una estreta relació amb l'arquitecte Gabriel Alomar Esteve i amb el dibuixant i caricaturista Josep Costa Ferrer "Picarol" i començà a treballar de forma intensa en les escultures i obres decoratives d'algunes de les propietats de la família March, com el palau d'Aiamans (Lloseta) i les cases i els jardins de s'Avall (les Salines) i la Torre Cega (Cala Ratjada).

A partir del 13 de juny celebrà, també, una exposició a les Galeries Lapayese, de Madrid. Des d'aquell moment, i ja per sempre més, en Borrell i Nicolau treballà, de forma simultània, en els seus tallers de Barcelona, Madrid i Palma.

1942
El 9 de maig d'aquell any en Joan Borrell inaugurà una exposició a les Galeries Pallarès, de Barcelona. Exposà, entre altres obres, la Verge de Ribera. Ràdio Badalona li féu una entrevista i li dedicà una petita emissió en motiu d'aquesta exposició.

A Palma es féu soci del Cercle Mallorquí.

1943
En Borrell comença a escriure alguns articles a diaris de Mallorca. Així, el 30 de gener de 1943, al diari Baleares, aparegué un article seu titulat Tito Cittadini, el hombre y el artista.

Les coses anàven prou bé i en Borrell volia fer-se una casa en un terreny de Cala d'Or, que va comprar. Encarregà el projecte a l'arquitecte mallorquí Gabriel Alomar, però al final no es dugué a terme i, anys més tard (1947), en Borrell es vengué el terreny.

La tardor d'aquell any va ser intensa. Muntà dues exposicions: una a la Sala Parés de Barcelona, i l'altre a les Galeries Costa de Palma de Mallorca. En aquesta darrera hi presentà fins a deu peces, en pedra, bronze i marbre.

1944
Durant aquell any exposà al Museu d'Art Modern de Madrid (mes de febrer), escrigué un article titulat Bartolomé Seguí Palou, una vida de novela, que espublicà a Baleares (mes de març, i estigué dedicat de ple a les obres destinades al Palau March de s'Avall, Mallorca.

1945
Durant 1945 escrigué diferents articles: Sóller a la vista. A la graciosa villa, Una visita a Zuloaga, Sóller -dedicat al seu amic pintor Coll Bardolet-, i Valldemosa -dedicat al matrimoni Ramis Caubet-.

De l'1 fins al 10 de desembre celebrà una nova exposició a les Galeries Costa, de Palma. Aquest cop hi exposà vuit peces.

1946
El mes de febrer acabà el retrat de Damià Ramis, del qual féu dues còpies, una per al propi interessat, i l'altra per al Museu d'Art Modern de Madrid. Per això, durant aquell any, anà i vingué diverses vegades de Barcelona, Palma i Madrid.

1947
L'any 1947 continuà essent d'una gran activitat i en Borrell passà llargues temporades a Madrid, a Palma i a Barcelona. El 14 d'abril anà cap a Madrid per a realitzar els primers preparatius de la gran exposició que estava organitzant el Ministeri d'Afers Exteriors a les Galeries Lapayese, i que havia d'inaugurar-se l'any següent.

1948
El mes de gener en Borrell i Nicolau rebé una carta de l'Institute for Research in Biography de Nova York, interessats a publicar la seva biografia a la quarta edició del World Biography.

1949
Féu el retrat de la figura de Jaume Balmes, que s'inaugurà, mesos més tard a la casa Fatjó de Vic, en commemoració del centenari de la mort del filòsof. El mes de març regalà el retrat de Mossèn Cinto, en marbre, a l'Ajuntament de Vic, que el col·locà - en un pedestal - a la Plaça de l'Estació (actualment, aquest cap és dins l'Ajuntament, en el vestíbul principal del primer pis).

1950
Durant tot aquell any 1950 en Borrell seguí anant des de Barcelona a Palma, de Palma a Madrid, de Madrid a Barcelona, etcètera. El 15 d'abril fou nomenat membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. A l'acte de nomenament hi féu una exposició i hi llegí la seva memòria titulada: La Serenidad, valor perdurable en la plàstica.

1951
En Borrell tornà a Barcelona i el 26 d'abril moria, a la taula d'operacions de la clínica Plató, de Barcelona, víctima d'una hèrnia intestinal.