PRESENTACIÓ
L'Art és el company de la vida.
La vida sense Art fora una vida morta,
Una vida freda, grisa;
una vida melangiosa,
d'enyorança inacabable.
P. BERTRANA. L’art com element social de perfecció i consideracions diverses sobre la incultura artística de burgesos i dels proletaris a Catalunya. Conferència a la Unió Federal Nacionalista Republicana (23 de desembre de 1911). El Programa, Sant Feliu de Guíxols, 13 d’abril de 1912, p.4
Borrell i Nicolau és un dels escultors noucentistes més rellevants -i alhora més desconeguts- de la nostra història de l’art. De la mateixa manera que els seus contemporanis Josep Clarà i Enric Casanovas, va trobar en l’esperit clàssic grec la concreció dels anhels de civilitat, ordre i sapiència que els noucentistes volien per a tota la societat. Un ideal al qual va saber aportar el pes de la tradició catalana, un caràcter mediterrani i la modernitat del nou segle.
El rostre com a reflex de l'eternitat
Borrell i Nicolau excel·lí de ben jove com a retratista. La capacitat de captar la psicologia del personatge i donar-li severitat i presència perseguint la terribilità miquelangesca, li van donar de seguida una gran reputació en la societat barcelonina i, més tard, a la capital espanyola.
Els seus retrats són ponderats i delicats, però alhora severs i de certa duresa. Els seus referents parteixen de l’escultura romana republicana -profunditat i realisme- i enllacen amb l’escultura de Rodin, de qui pren mètodes com el treball del bloc i el non finito.
Són molts els escultors que han trobat en el retrat una via econòmica important i que l’han entès com un modus vivendi. Tanmateix són pocs els qui han sabut transcendir el simple retrat, la simple emulació de la realitat. Borrell i Nicolau és un d’ells. Va saber transmetre a la matèria inerta el caràcter i la força del model però també el vigor de la seva pròpia personalitat. Va saber donar a les faccions fugaces i temporals dels seus models el do de l’eternitat.
La dona: imatge de l’ideal
Le corps humain, c’est surtout le miroir de l’âme
et de là vient sa plus grande beauté
Auguste Rodin
Tors nu, esquena ampla, braços musculosos, llavis molsuts i faccions dures. Podríem definir amb aquestes paraules les dones representades per Borrell i Nicolau. Són dones fortes, dones del camp, però amb la gràcia dels déus, representació de la Dona, de totes les dones, imatge corpòria del caràcter de la Mediterrània. L’escultor, seguint l’ideal platònic, posa el seu art al servei de la societat per a donar rostre i presència al món de les idees. El resultat: un art serè, essencial, de volums rotunds, amb presència i ritme.
Borrell entén la figura femenina com l’arquetip i la representació perfecta de totes les virtuts. La dona esdevé símbol de l’essencialitat platònica de l’univers, símbol de Bellesa, de Bé i de Veritat, però també de Vida i d’Origen i així és representada com a Dona, com a Mare o bé Deessa. El gest, al límit entre la quietud i el moviment, és transmisor de valors i la matèria, contenidora d’ànima.
Bernat Puigdollers
Historiador de l'art
Text de presentació de l'exposició Joan Borrell i Nicolau: crònica de l'origen. Museu de Montserrat, tardor del 2017.
Disseny i realització: iProject.cat
Documentació i base de dades: Enric Morera i Borrell
Agrairem qualsevol informació que completi o millori aquestes dades. Podeu escriure a: info@borrellnicolau.cat
Data de revisió del web: gener de 2019
Aquest lloc web i tots els seus continguts, incloent-hi els textos, imatges, so i qualsevol altre material, són propietat d’Enric Morera i Borrell, o de tercers que n’hagin autoritzat l'ús. Tots els drets estan reservats. Tot accés a aquest lloc web resta subjecte a les condicions següents:
· Enric Morera i Borrell no és responsable de la informació que es pugui obtenir a través d'enllaços a sistemes externs.
· No es garanteix que el web i el servidor estiguin lliures de virus i no es fa responsable dels danys causats per l'accés al web o per la impossibilitat d'accedir-hi.
· En cap cas les galetes o altres mitjans de naturalesa anàloga que es puguin utilitzar serviran per emmagatzemar informació que permeti identificar la persona física usuària del web.
· El vostre correu electrònic, i qualsevol dada personal que faciliteu a l’hora d’utilitzar l’adreça electrònica, seran tractades exclusivament amb la finalitat de donar resposta a la vostra sol·licitud.
La vida sense Art fora una vida morta,
Una vida freda, grisa;
una vida melangiosa,
d'enyorança inacabable.
P. BERTRANA. L’art com element social de perfecció i consideracions diverses sobre la incultura artística de burgesos i dels proletaris a Catalunya. Conferència a la Unió Federal Nacionalista Republicana (23 de desembre de 1911). El Programa, Sant Feliu de Guíxols, 13 d’abril de 1912, p.4
Borrell i Nicolau és un dels escultors noucentistes més rellevants -i alhora més desconeguts- de la nostra història de l’art. De la mateixa manera que els seus contemporanis Josep Clarà i Enric Casanovas, va trobar en l’esperit clàssic grec la concreció dels anhels de civilitat, ordre i sapiència que els noucentistes volien per a tota la societat. Un ideal al qual va saber aportar el pes de la tradició catalana, un caràcter mediterrani i la modernitat del nou segle.
El rostre com a reflex de l'eternitat
Borrell i Nicolau excel·lí de ben jove com a retratista. La capacitat de captar la psicologia del personatge i donar-li severitat i presència perseguint la terribilità miquelangesca, li van donar de seguida una gran reputació en la societat barcelonina i, més tard, a la capital espanyola.
Els seus retrats són ponderats i delicats, però alhora severs i de certa duresa. Els seus referents parteixen de l’escultura romana republicana -profunditat i realisme- i enllacen amb l’escultura de Rodin, de qui pren mètodes com el treball del bloc i el non finito.
Són molts els escultors que han trobat en el retrat una via econòmica important i que l’han entès com un modus vivendi. Tanmateix són pocs els qui han sabut transcendir el simple retrat, la simple emulació de la realitat. Borrell i Nicolau és un d’ells. Va saber transmetre a la matèria inerta el caràcter i la força del model però també el vigor de la seva pròpia personalitat. Va saber donar a les faccions fugaces i temporals dels seus models el do de l’eternitat.
La dona: imatge de l’ideal
Le corps humain, c’est surtout le miroir de l’âme
et de là vient sa plus grande beauté
Auguste Rodin
Tors nu, esquena ampla, braços musculosos, llavis molsuts i faccions dures. Podríem definir amb aquestes paraules les dones representades per Borrell i Nicolau. Són dones fortes, dones del camp, però amb la gràcia dels déus, representació de la Dona, de totes les dones, imatge corpòria del caràcter de la Mediterrània. L’escultor, seguint l’ideal platònic, posa el seu art al servei de la societat per a donar rostre i presència al món de les idees. El resultat: un art serè, essencial, de volums rotunds, amb presència i ritme.
Borrell entén la figura femenina com l’arquetip i la representació perfecta de totes les virtuts. La dona esdevé símbol de l’essencialitat platònica de l’univers, símbol de Bellesa, de Bé i de Veritat, però també de Vida i d’Origen i així és representada com a Dona, com a Mare o bé Deessa. El gest, al límit entre la quietud i el moviment, és transmisor de valors i la matèria, contenidora d’ànima.
Bernat Puigdollers
Historiador de l'art
Text de presentació de l'exposició Joan Borrell i Nicolau: crònica de l'origen. Museu de Montserrat, tardor del 2017.
Disseny i realització: iProject.cat
Documentació i base de dades: Enric Morera i Borrell
Agrairem qualsevol informació que completi o millori aquestes dades. Podeu escriure a: info@borrellnicolau.cat
Data de revisió del web: gener de 2019
Aquest lloc web i tots els seus continguts, incloent-hi els textos, imatges, so i qualsevol altre material, són propietat d’Enric Morera i Borrell, o de tercers que n’hagin autoritzat l'ús. Tots els drets estan reservats. Tot accés a aquest lloc web resta subjecte a les condicions següents:
· Enric Morera i Borrell no és responsable de la informació que es pugui obtenir a través d'enllaços a sistemes externs.
· No es garanteix que el web i el servidor estiguin lliures de virus i no es fa responsable dels danys causats per l'accés al web o per la impossibilitat d'accedir-hi.
· En cap cas les galetes o altres mitjans de naturalesa anàloga que es puguin utilitzar serviran per emmagatzemar informació que permeti identificar la persona física usuària del web.
· El vostre correu electrònic, i qualsevol dada personal que faciliteu a l’hora d’utilitzar l’adreça electrònica, seran tractades exclusivament amb la finalitat de donar resposta a la vostra sol·licitud.
