1888
Joan Borrell i Nicolau va néixer el 13 d'agost de 1888 a Barcelona, però passà tota la seva infantesa a la Pobla de Segur, on s'inicià en els primers estudis mitjançant l'ensenyament que rebé d'un preceptor particular -mossèn Joaquim Valls- al propi domicili, la casa pairal anomenada la Moseta.

1896
Començà el batxillerat a l'Escola de Segon Ensenyament dels Pares Escolapis de Tàrrega (Urgell). Estudià fins al tercer curs, sense poder acabar-lo, ja que, segons expliquen, no sentí cap inclinació pels estudis i es dedicà, a tothora, a dibuixar i a fer figures amb fang que collia del carrer els dies de pluja.

1900
Deixà els seus estudis de Tàrrega a mig fer, i deixà també els seus pares, que encara vivien a la Pobla de Segur, i se'n anà a viure a Barcelona amb els seus germans Agustí i Josep a casa de la seva àvia materna, al carrer de Semoleres - en ple cor del barri gòtic de Barcelona -. Començà a treballar d'escultor.

1903
Treballà una temporada als tallers de Clarasó i de Vallmitjana (amb el qual feia classes particulars, als vespres, i del qual arribà a ser-ne deixeble), al mateix temps que féu dos cursos a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, Llotja amb el propòsit d'estudiar com representar, en escultura, les vestimentes. Durant el curs 1902-1903 fou premiat amb un diploma en la disciplina de "modelat i buidat".

1905
L'any 1905 morí l'Agapit Vallmitjana, i en Borrell i Nicolau instal·là el seu primer taller d'escultor al carrer de Bellver, de l'actual barri de Gràcia de Barcelona. Es canvià de domicili i s'instal·là al carrer de Còrsega, que esdevindria el seu nou domicili fins l'any 1916.

El 22 d'abril es féu soci del Cercle Artístic de Sant Lluc, situat, en aquells moments, a la planta baixa de casa Martí (que abans fou seu de Els Quatre Gats). Amb els anys allí coincidí amb, entre d'altres, Francesc d'A. Galí, Torres Garcia, Ismael Smith, Carles, Apa, Francesc Vayreda, Ignasi Mallol, Iu Pascual, Jaume Llongueres i Josep Monpou.

1908
Per encàrrec especial de la seva mare féu una imatge de la Immaculada Concepció (una talla de fusta) per a la capella de la Moseta -la casa pairal de la Pobla de Segur. Aquesta imatge fou cremada durant la Guerra Civil.

També feu la seva primera exposició (organitzada pel Cercle Artístic de Sant Lluc) a la Sala Parés, de Barcelona. Hi va presentar Records.

1909
L'any 1909 féu un primer i breu viatge a París, segons conten, acompanyat per una jove florista de les Rambles de Barcelona.

Compartí, fins l'any 1911, amb l'escultor Esteve Monegal i Prat (fill d'en Ramon Monegal) i els pintors Francesc Vayreda i Ignasi Mallol, un estudi al carrer Roger de Flor, 2, de Barcelona. Allí hi féu, entre altres peces, el retrat d'en Joaquim Folch i Torres, i una imatge de Santa Llúcia, també cremada durant la Guerra Civil, que ocuparia un altar de l'església parroquial de la Pobla de Segur.

1910
Es formà les Arts i els Artistes, associació que havia de fer un important paper en el desenvolupament artístic del Noucentisme. El mesos d'abril i de maig de 1910 es presentà al públic en una exposició col·lectiva que se celebrà al Faianç Català de Barcelona.

En Borrell s'hi presentà juntament amb altres pintors i escultors, tots ells membres de les Arts i els Artistes: Nonell, Feliu Elias, els Oslé, Smith, Gargallo, Mir, Nogués, Cabanyes, Josep Clarà, Iu Pascual, Enric Casanovas, etcètera.

1912
Conegué a Viladomat, que tenia tretze anys, i en Borrell el prengué com a ajudant i alhora alumne. Treballaren conjuntament al taller del carrer de Bellver, i en aquella època Viladomat l'ajudà a fer la Poesia Mística del monument a Verdaguer (els deixebles de Borrell i Nicolau, en aquell taller, foren Cuairan, Viladomat i Martí Llauradó).

A finals d'any, en Borrell i Nicolau, amb 24 anys d'edat, es donà a conèixer amb el monument a Mossèn Cinto Verdaguer. La Diputació de Barcelona convocà a concurs públic el projecte de monument a Mossèn Cinto (els escultors, membres del jurat, foren Josep Llimona, Manuel Fuxà i Pere Carbonell), i el guanyà Borrell i Nicolau, entre quaranta set concursants, en col·laboració amb l'arquitecte vigatà Josep Maria Pericas.VEURE VÍDEO

Hi presentaren la maqueta del monument i, en detall, la figura de la Poesia Mística i el cap del poeta. Tots els elements del monument foren obra d'en Borrell, excepte els relleus del basament que, finalment, els realitzaren els germans Oslé. En Borrell, però, ja n'havia fet també la maqueta i els havia anomenat els relleus Atlàntida. El monument a Mossèn Cinto Verdaguer no s'inaugurà oficialment fins l'any 1924. VEURE VÍDEO